ELECTROFORESI

L’electroforesi és una tècnica que utilitzen els científics al laboratori utilitzada per separar l’DNA, l’RNA, o molècules o proteïnes en base a la seva mida i càrrega elèctrica. Es fa servir un corrent elèctric per moure les molècules i que se separin a través d’un gel.

El terme electroforesi es fa servir per descriure la migració d’una partícula carregada sota la influència d’un camp elèctric. Moltes molècules importants biològicament (aminoàcids, pèptids, proteïnes, nucleòtids, àcids nucleics…) posseeixen grups ionitzables i existeixen en solució com a espècies carregades, bé com a cations, o bé com a anions. Aquestes espècies carregades es separaran en funció de la càrrega quan s’aplica un voltatge a través dels elèctrodes. Hi ha molts tipus d’electroforesi, que s’engloben en dues categories fonamentals:

• Electroforesi movil.
• Electroforesi de zona.

Actualment, només s’utilitza l’electroforesi de zona, en la qual la mostra es desplaça sobre un suport sòlid, com ara paper de filtre, cel·lulosa o gel (agarosa, acrilamida…) i els components de la mostra migren en forma de petites bandes, també anomenades zones.

L’electroforesi de gel és una tècnica molt utilitzada per separar molècules o fragments de molècules d’àcids nucleics. Els materials més comuns per separar molècules d’àcids nucleics són polímers com la poliacrilamida o l’agarosa. Aquests gels es col·loquen a la cubeta d’electroforesi, submergits en un tampó de pH al voltant de 8. D’aquesta manera, les molècules de DNA o RNA sotmeses a electroforesi es desplaçaran al pol positiu ja que a pH superiors a 5 tenen càrrega negativa. Els gels es comporten com un tamís molecular i permeten separar molècules carregades a funció de la seva mida i forma. Així, molècules de DNA de mida diferent, emigraran de manera diferent en un gel d’electroforesi. La distància recorreguda per cada fragment de DNA serà inversament proporcional al logaritme del pes molecular. És important la utilització de marcadors de mida coneguda perquè ens permetran calcular els pesos moleculars de les mostres de DNA problema.

En el cas dels gels d’agarosa, s’hi afegeix bromur d’etidi, substància que s’intercala entre les bases del DNA i és fluorescent quan s’il·lumina amb llum ultraviolada. Després de l’electroforesi, es visualitza el gel amb un llum de llum UV i es veuran les bandes corresponents a les mostres de DNA aplicat i els marcadors de pes molecular.